Senyora Rius

Per Arturo San Agustín

La vertadera història de l'anomenada transició, amb el pit de Susana Estrada que deixava indiferent Enrique Tierno Galván, l'alcalde amb armilla que fingia saber llatí, no l'ha escrit cap historiador ni tan sols britànic, sinó Julià Peiró, que és la rialla més informada de Catalunya.

Peiró va recórrer molt temps les nits barcelonines amb les seves ulleres de veure-hi, amb les seves diòptries, però ja llavors ho veia tot. O sigui, que encara que només us anys que li van treure les diòptries i les ulleres, ell, insisteixo, sempre ho ha vist tot i això es nota en els llibres que últimament ens depara. Llibres que parlen de fames, escenaris, camerinos, gamberros, barres, dones, televisions, homes, travestis, banquers, polítics, músics, cantants, amors, desamors i suïcidis reals o socials.

L'últim dels llibres de Peiró es titula La señora Rius de moral distraída i tracta d'una llegenda barcelonina, però amb projecció internacional, perquè la prostitució ve a ser el més semblant a l'ONU, però amb menys mentides. El llibre tracta, doncs, de Lydia, que va començar en el negoci amb els homes per consell matern, va seguir regnant a les millors i més discretes cases barcelonines i va acabar, ja com a senyora Rius, creant la seva pròpia empresa.

Un dels salons de la casa de la senyora Rius, on té instal·lada una butaca orellera de color verd, està presidit per una gran fotografia de l'Audrey Hepburn que apareix a la pel·lícula Esmorzar amb diamants. Aquella Hepburn, sempre elegant, que també exerceix la prostitució, contempla els aparadors de Tifanny's a la Cinquena Avinguda mentre canta Moon River.

En aquests temes de grans dimensions, en els dos sexes, el testimoni d'una experta com la senyora Rius pot ajudar a tranquil·litzar més d'algun lector. “Me n'he anat al llit amb molts homes i els més dotats no són els que donen més plaer. Ho certifico, encara que molesti més de quatre. Potser desperten la curiositat d'un cert tipus de dones, les més esbojarrades o reprimides. O d'aquelles executives de nou encuny que paguen els homes, però res més".